Estàndards de la Rumba Catalana és el primer llibre de partitures dedicat exclusivament a la rumba catalana. Reuneix les transcripcions musicals i lletrístiques de peces clàssiques i representatives del gènere.

En aquest web oferim informació addicional sobre la iniciativa i sobre les cançons transcrites i publicades fins ara. Incloem també enllaços amb els àudios en què s’han basat les transcripcions (a través de diferents plataformes i aplicacions de reproducció de música on-line).

Per raons de drets d’autoria, no estem autoritzats a penjar les partitures, però podeu aconseguir el llibre en paper:

- a través dels punts de distribució autoritzats;

- via internet;

- amb la revista SONS DE LA MEDITERRÀNIA núm. 25 (novembre-desembre 2011) [format de butxaca DIN A5];

- contactant-nos a info@forcat.org i us el farem arribar.

Per aconseguir el primer volum d’Estàndards de la Rumba Catalana, cliqueu aquí


============================


TEXT INTRODUCTORI a Estàndards de la Rumba Catalana. Volum 1

El llibret que teniu a les mans és el fruit d’un procés llarg i laboriós, que s’origina amb el primer Curs d’Introducció a la Rumba Catalana de FORCAT, celebrat a finals de 2010. Mentre programàvem els mòduls del curs, l’equip pedagògic vam constatar la falta no només de materials didàctics teòrics sinó de recursos pràctics en paper. En aquell moment, ja començàrem a transcriure parcialment algunes peces per tal d’oferir-les als i a les nostres alumnes. Amb el temps vam pensar que aquesta tasca era necessària i interessant, que calia ampliar-la i que podíem publicar-ne els materials resultants. Per això, a mitjans de 2011 vam eixamplar l’equip de transcriptors que, coordinats per una comissió de quatre persones, traslladaria al pentagrama les 24 peces que conformen aquest llibre.

Tant en la concreció del projecte com durant la seva execució, vam topar amb diversos debats que anaven des del possible impacte i encaix que les partitures podien tenir en una música de tradició principalment oral, fins al detall dels criteris a seguir a l’hora de transcriure; passant també pel concepte del producte final que preteníem oferir. Aquestes dues darreres qüestions s’aborden tot seguit, però abans ens permetem una breu reflexió sobre el primer debat.

La transcripció de cançons d’una música “popular” com la rumba catalana es podria llegir certament com una empenta cap a la seva formalització acadèmica, amb l’encotillament que això implica. Fixar en paper qualsevol manifestació cultural no només és una tasca inacabable pel caràcter canviant i polisèmic de tota realitat social, sinó que corre el perill de castrar part d’aquest dinamisme i d’aquesta rica complexitat. A més a més, com ha passat tant amb el jazz com amb el flamenc, la incorporació a l’acadèmia pot fàcilment sotmetre aquestes expressions musicals a la lògica elitista pròpia de l’art mal anomenat “culte”; i embarcar-les en un procés de canonització on determinades institucions i persones s’investeixin com a autoritats en la matèria per assenyalar ortodòxies i pureses. Res més lluny de la nostra modesta intenció. De fet, evitem entrar en les polèmiques sobre els orígens, la naturalesa, la definició, l’estatus i la realitat de la rumba catalana. Ens limitem a assumir que, com a mínim per un sector de població, la rumba catalana existeix i funciona com a eix vertebrador de relacions sociomusicals. I possiblement algunes cançons, juntament amb determinats artistes o experiències, siguin els elements concrets que contribueixen a experimentar, a pensar i a fer realitat això que alguns anomenem rumba catalana.

Aquest llibre vol provar que aquestes cançons també es poden posar al pentagrama, i amb això contribuir a la seva transmissió i aprenentatge, tot arribant a nous públics i contextos. Som conscients que la rumba catalana no ha estat històricament concebuda ni des de la partitura ni per a la partitura, i això ha implicat certes dificultats en la tasca de transcripció. Però pensem que aquest llibre pot contribuir a donar nous usos, noves funcions i nous valors a aquestes peces. En cap cas volem erigir-nos en autoritats de la rumba catalana, ni pretenem que els temes seleccionats aquí, les seves transcripcions i els criteris pels quals hem optat es llegeixin com a models canònics o ortodòxies de res. Al contrari, us animem a que contrasteu la música transcrita amb les diferents versions enregistrades dels temes o amb les que d’altres músics toquen en directe, i a que personalitzeu i adapteu la interpretació d’aquesta d’acord amb els vostres condicionants, voluntats i preferències. La partitura ha de ser, al nostre entendre, un complement, però mai un substitut de l’audició atenta, de la memorització, de l’aprenentatge per imitació, o de l’aprenentatge situat en contextos performatius.


CONCEPTE I FORMAT

Precisament a aquesta filosofia respon el format escollit per presentar aquí els temes. Inicialment ens debatíem entre dos models força distants, el del fake book (tipus Real Book) del món del jazz, i el del cançoner més associat a l’àmbit de la música folc i l’escoltisme. La nostra intenció era arribar a un públic heterogeni i amb nivells diversos tant de coneixements en llenguatge musical formal com d’aptituds instrumentals. Alhora volíem contribuir a potenciar aquests coneixements entre els potencials usuaris del llibre. Per això vam acabar prenent com a referència principal el conegut Real Book i el concepte dels estàndards de jazz.

D’acord amb això, hem transcrit les peces de forma relativament esquemàtica, recollint les parts i elements principals que les conformen: les línies melòdiques (de veu o altres instruments solistes) i les frases instrumentals significatives i característiques del tema; l’harmonia (acords en xifrat anglosaxó); els patrons o marques rítmiques característiques, recurrents o estructuradores del tema, també anomenades cierres o breaks; i les lletres. Cada part (coro, A, B, pont,...) s’ha transcrit solament una vegada (corresponent a la primera en ordre d’interpretació), malgrat que quan es repeteix posteriorment al llarg del tema contingui lleugeres variacions, com és el cas de les estrofes amb lletra diferent però amb línia melòdica molt similar i harmonia idèntica. Quan ha estat possible hem indicat la totalitat de l’estructura de la cançó (en la versió escollida per transcriure) i aquesta es pot tocar de dalt a baix seguint la partitura. En d’altres casos, ens hem limitat a recollir les diferents parts del tema per ordre d’aparició i apuntar algunes pistes de l’estructura del tema, sense que aquesta estigui completa. En aquest sentit, els parèntesis que agrupen fragments de melodia i lletra, normalment situats al final d’una part del tema, apunten cap a la següent part a interpretar, tot i que no s’hagin d’interpretar en totes les repeticions de la part en qüestió. D’altres indicacions i propostes sobre la interpretació de la peça es recullen al text que acompanya cada partitura.


LA SELECCIÓ DELS TEMES

La tria dels temes aquí recollits es va fer a partir de les opinions de diversos periodistes musicals, col·leccionistes de discs, melòmans, músics, aficionats, discjòqueis, mànagers, promotors... En total, vint-i-vuit persones vinculades d’una manera o altra a la rumba catalana, i que havien accedit a participar a la votació, ja fos per encàrrec personal directe o responent a la crida pública que es va fer mitjançant el mailing, el Facebook i el web de FORCAT. A cadascuna d’elles se li va demanar que elaborés la seva particular llista de “25 temes clàssics de la rumba, entenent per clàssics aquelles peces (antigues o noves) que han esdevingut clàssiques per la seva popularitat, i també per la representativitat i identificació amb el gènere (és a dir, aquells temes que pensa la gent -i també vosaltres- quan pensa en la rumba; aquells que anomenem genèricament estàndards)”. De la posada en comú de totes les tries particulars en van resultar dos rànquings: un de cançons, de més a menys votada; i un d’artistes o bandes citades (ja fossin intèrprets o autors), de més a menys votats.

A l’hora de fer la llista final de temes ens vam trobar amb dos problemes que no havíem previst inicialment. D’una banda, els temes d'alguns autors o intèrprets com Peret o Gato Pérez monopolitzaven bona part de la llista, en detriment de la varietat de noms artístics. De l’altra, hi havia autors o intèrprets molts citats en diferents temes, però amb cap tema prou votat per entrar a la selecció degut a la dispersió del vot entre diversos temes seus. Per resoldre la primera qüestió vam limitar el nombre de temes dels artistes més votats, amb els següents criteris basats en el recompte de citacions per artista: Peret i Gato Pérez, 3 temes com a màxim cadascú; Los Amaya i El Pescadilla, 2 temes com a màxim cadascú; resta d'artistes, 1 tema com a màxim cadascú. Això ens va permetre incloure una major diversitat d'artistes en la selecció final, i així resoldre el segon problema. Degut a l’empat que es produïa a la posició 25 i a la dificultat d’establir un criteri definitiu i just per ocupar tal posició, vam optar per reduir la selecció a 24 temes. Els temes es presenten en aquest llibret ordenats de més a menys votat.

Setmana de la Rumba

Desenvolupament web: WEBfine